Saltear al contenido principal
Respecte

La paraula respecte inclou molts significats. És un terme “que pesa”, que no pot ser utilitzat amb lleugeresa.

En l’argot del periodisme esportiu, quan dos equips, quan dos rivals (individuals o col·lectius) es tracten amb respecte solem associar el concepte a la “por” que es tenen per la importància d’allò que s’estan jugant.

Una aproximació al concepte, aplicat al futbol, al futbol català, concretament, es vivia a les semifinals del Torneig d’Històrics. Xoc entre quatre equips amb propostes atractives, quatre conjunts candidats a fer grans coses a les dues principals categories del nostre futbol, la Segona B i la Tercera. Aquest xoc simbòlic, amb dos equips de cada categoria, donava encara més al·licient a una jornada decisiva.

I el que hem vist han estat dos partits amb equips que volien jugar una final. S’han respectat, però alhora han competit. I la recompensa ha estat una final de Tercera, digna dels millors partits de la categoria, entre dos dels equips que fan millor futbol.

El Municipal del Guinardó ha viscut una jornada de molt d’ambient, que tenia l’aire de cita decisiva. Al primer duel, entre Badalona i Santboià, les ocasions han arribat a comptagotes. Però han arribat. Un duel d’intensitat de menys a més. O de menys a molt més. El Badalona es proposava tenir la pilota, però, amb ella, no trobava vies clares per desarmar la defensa del Santboià.

Els de Miguel López, retinguts a la primera part, s’estiraven a la represa, i l’equip començava a intimidar. L’entrada de Jordi Martínez a l’últim quart de duel reactivava l’atac vermellenc. Ell vertebrava i del Moral disposava d’una opció claríssima. Albert Cámara apostava pel joc de bandes i Grasa, en dues ocasions, estava a punt d’obrir el marcador.

La segona part embogia llavors. Manolo Bueno disposava d’un cop de cap al minut 89… i un minut després Sergi Pérez cometia un penal que estava a punt de costar l’eliminació… però el porter Marcos aturava el llançament de Jordi Martínez.

Aquest desencert, i el respecte, duien el duel als penals. Jordi Martínez tornava a llançar… i marcava, amb la pilota entrant plorant… Marc Ramírez aturava un penal a Grasa, i aquest detall, després de més de 90 minuts de futbol i 8 llançaments de penal, decidia el primer finalista.

Respecte, i igualtat, era una altra constant  al segon duel. Cornellà i Sant Andreu obsequiaven el públic amb un partit d’anada i tornada. Ocasions a les dues porteries, bons detalls tècnics i sensació, novament, que els dos equips volien jugar la final.

Hi havia respecte, però il·lusió, i aquella sensació, intensificada al tram final, que el gol podia caure en qualsevol dels dos cantons. Nervis al tram final, ocasions clares… però la mateixa tanda de penals decisiva. De nou es decantava per a l’equip de Tercera, el Cornellà.

No hi havia gols als 180 minuts, però l’emoció i la intensitat amb què lluitaven els dos equips dignificaven, un dia més, aquest Torneig d’Històrics.

 


Volver arriba