Saltear al contenido principal
Prèvia Grup 4: Un Equip De Cada Categoria Per Tancar La Fase De Grups

Per Roger Sánchez.

MARTINENC / EUROPA / CORNELLÀ

Aquest dijous completarem els duels de semifinals al Torneig d’Històrics d’enguany. I ho farem amb una jornada final que barreja molts dels al·licients que presentava la competició aquest agost. S’estrenarà l’amfitrió, viurem la participació de tot un equip de play-off i optarà a ser a semifinals un conjunt de Segona B que ve de fer el millor curs de la seva història. Poca broma.

Per al Futbol Club Martinenc, l’Històrics és especial. Més que un tòpic, és una obvietat. És el Torneig del club i, per tant, suposa també l’estrena davant un públic que va més enllà d’un conjunt, que inclou les mirades de bona part del futbol català. Els vermells van començar a preparar fa 10 dies un nou curs a Primera Catalana, després de descendir-hi el 2015, i amb Miguel López (únic tècnic del Torneig d’enguany que sap què és guanyar-lo, el 2012 amb el Santboià) al capdavant busquen que el treball i l’esforç siguin els elements irrenunciables per aspirar al somni del retorn a Tercera o, si més no, per optar als premis grans. Amb una plantilla extensament renovada (només tres continuïtats), l’objectiu dels diables vermells és donar una bona imatge i, alhora, provar els primers conceptes per preparar el nou curs amb rivals d’entitat. El Martinenc ha guanyat quatre vegades el Torneig, si bé ja fa 25 anys de l’últim títol. El 2008, però, va enviar tot un avís: es va plantar a la final, després de superar equips de major entitat.

També sap què és guanyar un Històrics el Club Esportiu Europa, que va alçar la Copa el 2010. Els escapulats s’han acostumat els últims cursos a ser protagonistes positius del grup català de Tercera: han disputat quatre play-off d’ascens a Segona B consecutivament (del 2013 al 2016) i van alçar la Copa Catalunya l’any passat, tota una fita per al club i la categoria. L’arribada d’Albert Poch a la banqueta escapulada, l’estiu passat, es va traduir en una fase d’adaptació que va dur els graciencs d’estar a punt de tocar fons a finals de 2015… a deixar-los ben a prop de la segona plaça en les jornades finals. Després de caure al play-off contra el San Fernando, l’equip s’ha regenerat: vuit continuïtats i moltes novetats, diverses amb passat ben recent a Segona B (noms com els de Denis Coch, Jorge Rojas o Joel Marín) i d’altres amb renom a la categoria, com en el cas del golejador Xavi Civil. Un seguit de canvis que poden dur a una fase inicial d’acoblament però que es fan per mantenir un estatus, el de clar candidat a la part alta del grup català de Tercera i, per tant, a optar a l’ascens a Segona Divisió B, una meta que fa gairebé un lustre que queda tan a prop però alhora tan lluny.

Acostumat ja a la Segona B, que sembla ja la seva zona de confort tot i haver-hi debutat el 2014, hi ha la Unió Esportiva Cornellà. Els verds s’han fet grans a la categoria de bronze, sabent què és el patiment (amb la salvació “in extremis” de 2015) i tastant també la glòria l’efímera (amb l’eliminatòria davant el Reial Madrid a la Copa de 2014) però també la duradora, com la que els ha dut a completar el millor curs de la història de l’entitat, amb la cinquena plaça final al grup 3 de Segona B, a tocar del play-off d’ascens a Segona. La recepta? Compromís, diria el tòpic. Bons coneixedors de la casa, de la categoria i del futbol, podria apuntar una anàlisi més acurada. Al capdavant de la nau continuarà un curs més Jordi Roger, i al vestidor es manté la fórmula de no tocar el que funciona (continuen homes clau com Marcos, Abraham, Pep Caballé, el capità David García o el davanter Enric Gallego, entre d’altres). Arriben per donar un nou aire al vestidor i sobre la gespa homes experimentats com Alfons Serra o Óscar Sierra, però també s’aposta per la joventut, amb la promoció de fins a tres juvenils. Decisions i canvis fets en una direcció: mantenir en paral·lel la bona feina al futbol base i la presència a la categoria de bronze. Convertir la novetat de fa dos anys en una constant. I, en clau Històrics, aspirar a agafar minuts de competició amb, per què no, un bon paper al Torneig. El sostre dels verds a la competició és la final disputada el 2012, en què van caure contra el Santboià.


Volver arriba