Saltear al contenido principal
Contracrònica Grup 4: Els Secrets Del Futbol

Quants cops hem topat, per casualitat, amb dues persones que mantenen una conversa absolutament aliena a la nostra i una de les paraules ha captat la nostra atenció, ha despertat el nostre esperit més tafaner? En l’època de les tecnologies, dels mòbils 24/7, de viure enganxats a la necessitat de trobar endoll, aquesta situació que plantejava d’inici també és dóna quan veiem que una persona mostra el seu mòbil a l’altra per mostrar-li un missatge, una frase, una imatge, un tuit… Probablement l’interès sigui nul, però i què? I si ho és? Morim de ganes per saber que és allò tan interessant que s’ensenyen. Igual que mirem de reüll els apunts dels membres d’scouting dels rivals o dels equips que disputen un partit, igual que parem l’orella per veure si els directius del nostre equip parlen d’aquell volgut davanter centre que necessitem (ara semblarà que parlo de l’Hospi i tot).

I és que al final, el Torneig d’Històrics, encara en plena ebullició d’incorporacions, és una mena de Mercat de Calaf, en un intercanvi d’opinions i de secrets que poden transcendir per poc que l’orella més propera no necessiti visitar cap centre auditiu en un període de 50 anys. L’Històrics és una mena de revista Hola, Adéu per a una Montañesa i un amfitrió, el Martinenc, que com d’altres vuit equips han tingut un recorregut curt (gairebé com el del Miapuesta Castelldefels) en aquest #Històrics15. Costa no escombrar cap a casa, però que un equip hospitalenc acabi per sotmetre dos de barcelonins doncs agrada, no ens enganyarem pas! Com també direm que la perla de la jornada ens la deixava un Fran Fuentes (si jugués a l’Hospi i estigués sancionat diríem que el Martí es queda “sin Fuentes”?) que anotava un autèntic golàs, l’únic del primer mini partit. L’ex dels Vilassars enviava la bola a l’escaire, netejava les teranyines i enviava Spiderman a les escales mecàniques del carrer Telègraf, aquelles que s’espatllen dia sí dia també.

Qui s’havia d’arreglar era l’Hospi després de quatre partits d’estiu sense guanyar. Seria el caloret, la càrrega física, que la plantilla és nova de trinca o que com que ja no fan Cites a TV3 els futbolistes necessiten una nova motivació. A saber. El cas és que els riberencs han passat per sobre d’un Martinenc molt menys rodat, que gairebé sense adonar-se ha topat amb dues piconades de Javi Pérez i de Rubén Carreras. Bons gols d’un Hospi que presentava les credencials a ser semifinalista, potser donant una segona oportunitat a qui avui no s’ha deixat veure pel Guinardó. Per tancar el cercle, Ruibal també ha sucat fent honor a la seva fama de ‘killer’ i ha arrodonit el marcador (com ha trigat a pujar els dos primers gols, eh?) amb un 3-0 bonic per als aficionats de l’Hospi i menys motivador per a la parròquia d’un Martinenc que encara té un mes per veure el seu equip conjuntat abans del debut ala Lliga.

Tocava, doncs, decidir el darrer semifinalista del @thistorics en el darrer partit, ja amb el sol (com sempre, ha fet sol) amagant-se a l’horitzó. El cel s’enfosquia mentre el futur esportiu de l’Hospi s’aclaria amb la diana de penal de la barba més prominent dels riberencs, la de David López (que evidentment marcava amb el peu). Amb això en feien prou els de Cifuentes, que potser ha encès alguna vela a algun sant (si ho fes a alguns Sants seria un piròman) vistes les ocasions que ha erratla Montafins al final del partit. Fins i tot un doble pal fruit d’un únic xut, com si el Mago Pop hagués fet algun dels seus trucs per deixar bocabadats els assistents d’aquest dijous al Guinardó. I és que la màgia, com els mòbils, com les converses privades… es basa en els secrets. En allò desconegut i prohibit. I és que qui podrà dormir aquestes dues nits sense saber qui jugarà la final de diumenge?


Volver arriba