Saltear al contenido principal
Contracrònica Grup 1: El Júpiter Torna A Volar

Per Cristian Garcia

Les típiques porres prèvies a una competició acostumen a tenir el guanyador com a objectiu principal. A Can Històrics havíem apostat, ja posats, a favor i en contra de la tendència dels nombrosos minipartits sense gols que ens deixa la fase de grups. I ja el primer dia, la realitat s’ha encarregat d’esmicolar les tradicions i la lògica que alguns encara miren d’implementar al món del futbol: hem vist quatre gols en 135 minuts, en un ritme creixent del primer al darrer partit i qui es pressuposava favorit,la Unió EsportivaCornellà de Segona Divisió B, ha acabat cedint davant l’empenta i ambició d’un modest, històric i Històric, que retorna a Tercera Divisió després de dos anys de purgatori a Catalana. Casualitat o no, el Júpiter no ha estat ni grana ni molt menys gris: el blanc i blau esperança ha resultat premonitori del passi a unes semifinals que no tastaven des de feia un bon grapat d’anys.

En paral·lel a la competició, viure instal·lat sobre la tarima (de moment no hem fet cas a en Kevin Roldán i la tarima es manté intacta) és estar pendent de la desfilada de cares conegudes del món del futbolcat, ja siguin jugadors, ex futbolistes, entrenadors dels rivals, entrenadors sense rivals, periodistes, aficionats, amics, coneguts o saludats. Tothom té cabuda en el que d’alguna manera és l’inici oficiós de la (pre)temporada al futbol català. O al de Barcelona, que enguany no hi ha cap equip no barceloní com el Júpiter i el Vilafranca, que han obert la llauna (en el sentit figurat del terme) amb un empat sense gols que ha abocat el partit a una tanda de penals que ha convertit el Júpiter en guanyador. Dels primers 45 minuts val la pena que ens quedem amb els detalls de qualitat de José Ángel Bueno (Vilafranca) i amb el continu creixement d’un Kuku que des dels primers compassos de curs presenta candidatura a ser una de les sensacions de l’any a Tercera Divisió tot i la modèstia d’un Júpiter que sota la batuta, novament, de Juanjo García espera enllaçar un segon any (mínim) a la quarta categoria del futbol espanyol.

Una categoria on viu un Vilafranca que ambiciona fites il·lusionants. Els d’Iván Moreno no han estat precisament encertats de cara a gol i marxen del torneig sense perforar la porteria rival tot i la capacitat ofensiva que se’ls pressuposa. Amb tot, els penedesencs han disputat un partit intens davant del Cornellà, amb dos onzes prou potents, tant com les rematades que han impactat un cop a cada pal, primer el verd Joel Marín i acte seguit el ‘blanc’ (sòbria però elegant segona equipació, la del degà penedesenc) Isaac Maldonado. En 45 minuts resulta una obvietat recordar que els partits es decideixen per petits detalls, tan petits que el primer gol de l’ #Històrics15 a alguns ens ha agafat mirant cap a un altre costat, no com un David Bartumeus “Bartu” que ha clavat el seu punt de mira per avançar el seu equip a vuit minuts del final. Coses de l’atzar: un gol d’un dels benjamins del Cornellà (1 de març de 1996) servia per deixar fora de combat el Vilafranca i, de retruc, un dels senyors del gol del #futbolcat: Santi Triguero Blanch (4 d’octubre de 1976). 19 anys i mig de diferència, dues generacions unides pel futbol i amb el gol, en ambdós casos, entre cella i cella.

Passades les vuit del vespre se citaven els dos supervivents, els dos equips que opositaven a disputar la primera semifinal de divendres, la de les 6 de la tarda, la del caloret. I la cita oferiria un intercanvi de cops interessant en forma de gols, tants com tres. Si Kuku obria la tarda sent protagonista, el davanter grisgrana acabava cedint (o si més no compartint) el testimoni al seu company Pau Darbra, autor del doblet que classificava els dela Vernedaper a les semifinals. Golàs, l’1-0. I enorme jugada, la de Kuku, que Pau ha rematat al fons de la xarxa en el definitiu i decisiu 2-1. Entre les dues perles, el gol d’Antonio (Pelegrín) classificava provisionalment un Cornellà que de ben segur li ha trobat una vessant positiva a l’eliminació: d’haver passat el percal que s’hagués organitzat amb la semifinal, el partit de Copa de Catalunya contra el Prat ila Copa BaixLlobregat… Hauria d’haver acabat jugant el senyor Patrick, el de les noves samarretes del Cornellà. O estovalles, segons alguna llengua viperina. Del verd més aviat fosc a un gris que només hem vist sobre la gespa en forma de colom… per bé que qui ha alçat el vol ha estat el Júpiter.


Volver arriba