skip to Main Content
Fotodia5web

Per Cristian Garcia

“Cessar de fer un exercici, un treball, una activitat, per fer desaparèixer el cansament. Vam aturar-nos a descansar una estona a l’ombra d’un arbre”. Són la definició i primer exemple que proposa el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans per al terme “descansar”, un mot que fins l’any passat no coneixíem a Can Històrics i que enguany, per segon cop consecutiu, ens haurà servit per agafar aire de cara a les dues semifinals que decidiran els dos candidats a alçar al trofeu 2016 del torneig d’estiu per excel·lència del futbol català.

Es diu que Déu (per qui hi cregui) va crear el setè dia de la setmana per descansar, probablement de tota la feina acumulada al llarg de la setmana. Bé sabeu que els que ens dediquem a informar sobre això del futbol, els diumenges fa anys que han deixat de ser festius i sinònim de descans, ans al contrari. Un “sacrifici” que sovint no és tal, ja que la passió i la realització personal que suposa fer una feina que et realitza a nivell individual difumina els aspectes negatius que comporta no gaudir d’un diumenge com ho farien bona part de mortals. Però què us hem d’explicar si molts dels que ens llegiu haureu topat amb cares d’estupefacció després d’intentar explicar als vostres amics, coneguts, saludats o familiars que heu passat alguna d’aquestes tardes d’agost al Guinardó veient futbol de pretemporada entre equips de Segona B, Tercera i Primera Catalana?

A la vida, els descansos es produeixen en totes les situacions hagudes i per haver. Des del típic break a la feina, per fer aquell cafè que sempre s’allarga més del compte als descansos forçats per publicitat quan mires aquelles pel·lícules de tarda d’Antena 3 en què un pare de família segresta un dels fills i la mare coratge dedica tot el telefilm a moure cel i terra per trobar-los. Passem, també, del descans entre còpula i còpula, cada cop més excepcional a mesura que passen els anys, al descans etern, a aquell que ens sentencia per sempre més i no ens permet tornar de la “publicitat”. En el 95% dels casos, però, sabem que el període per agafar aire, per sort o per desgràcia, sempre acaba i la rutina, positiva o negativa, acaba tornant. Sabem que les semifinals són a tocar i sabem, o hauríem de saber, que cal gaudir-les conscients que mai sabem què ens pot deparar el futur.

I per això mateix, perquè mai sabem què ens reserva el destí, la clau és competir i honorar uns colors, un escut, una història i una afició. A partir de les sis d’aquesta tarda, Vilafranca i Júpiter lliuraran un duel entre equips de Tercera a la recerca de la primera plaça per a la final de demà; acte seguit serà el torn del Badalona i el Martinenc, que reeditaran un graó abans la final de l’any 2008 al Narcís Sala. Ja a 90 minuts, sense criteris de desempat en cas d’igualtat a punts ni tandes de penals per si de cas, penedesencs, grisgranes, escapulats i diables vermelles buscaran la glòria que els permeti rellevar el Centre d’Esports l’Hospitalet, vigent campió del Torneig d’Històrics. abalorios de pandora pagina oficial de pandora

Back To Top