skip to Main Content
Previa3

DIMECRES 1 d’agost

GRUP 3: Vilafranca – Manlleu – Sant Andreu

Per Roger Sánchez.

L’atzar va decidir, en la presentació del 3 de juliol, que els tres equips quadribarrats d’aquesta edició de l’Històrics coincidissin al mateix grup. Una cita que reuneix dos clubs ja centenaris i un tercer de 85 anys, molt arrelats a les seves viles, pobles i comarques, que, a més, inicien un curs ple de reptes en el capítol esportiu.

El Vilafranca fa anys que se sent protagonista a Tercera. No en va, ha fet mèrits per lluir aquesta condició: dos play-off d’ascens a Segona B (el 2016 i el 2017) i un seguit de mecanismes col·lectius temuts pels rivals, des del rol del virtuós Víctor Oribe, jugador franquícia dels penedesencs, fins a la sòlida direcció des de la banqueta d’Ivan Moreno, que ja ha superat el centenari com a tècnic vilafranquí. Una temporada de mèrit a la Copa Federació, més irregular a la lliga, precedeix un nou curs de reptes: tornar a assaltar la zona alta amb un bloc amb nou continuïtats -noms clau, com Boira, Oribe, Aday, Via o Fontanils- i reforços més que contrastats a la categoria, com els de Nacho Rosillo, Sergi Gestí o Marc Vadillo. Reinventar-se sobre una mateixa base: la competitivitat, continuar sent protagonistes i aconseguir mantenir una virtut clara: que els rivals tinguin el degà penedesenc, automàticament, com un dels candidats al play-off. És tot just la cinquena participació del Vilafranca a l’Històrics, la quarta consecutiva: ha alçat un títol, fa dos anys, i en l’edició anterior va caure a semifinals.

És un curs d’il·lusió per al Manlleu, passat l’impacte del primer any a Primera Catalana després del descens de 2017. Els osonencs competien amb garanties a la categoria, però els resultats a domicili al terç inicial de campanya els perjudicaven en la cursa per mantenir de prop la Fundació Grama i el Manresa, dominadors del grup 1. Amb el cap fred, fent balanç, els manlleuencs volen ara normalitat, seny i fer lluir les prestacions d’una plantilla preparada per competir entre els aspirants a l’ascens, al retorn a Tercera. Una bona mostra d’aquesta normalitat és el retorn d’Albert Santanera, un home de club, a la banqueta del primer equip. La continuïtat és la norma (hi ha fins a 15 renovacions) i s’aposta pel quilòmetre zero en les arribades, amb futbolistes procedents del Vic, el Tona i el juvenil manlleuenc. És la tercera participació del Manlleu al Torneig: hi va debutar el 2012, i en dues aparicions no ha superat la fase de grups.

Ve d’una temporada espectacular i vol que tingui continuïtat el Sant Andreu, immers ja fa uns cursos en una dinàmica positiva, capgirant les males sensacions de 2015, amb el descens de Segona B. Un seguit de campanyes ascendents, l’aposta clara pel cos tècnic liderat per Mikel Azparren i el compromís del col·lectiu convergien aquest últim curs en la segona plaça final al grup català de Tercera, i en un play-off en què queien, no exempts de polèmica, davant el Castellón, a la segona eliminatòria. Des del club volen extreure el positiu del final amarg, mantenir l’idil·li amb la graderia (que va respondre a la perfecció) i la consigna és clara: intentar-ho de nou, ser persistents, que d’ingredients no en falten. De fet, el bloc és molt similar al del curs passat, amb 14 continuïtats, i les arribades inclouen alguns vells coneguts, com Felipe Sa, Carlos Martínez, Kamal o Ferran Jutglà. Coneixedors del club, l’equip i la dolça exigència que es respira al Narcís Sala, amb un vestidor que confia allargar la positivitat i convertir-la, aquest curs sí, en alegries majors. Els andreuencs han participat 23 vegades al Torneig, i l’han guanyat tres cops: el 2005, el 2007 i, per darrer cop, el 2014.

La prèvia, en àudio

 pandora pulseras abalorios nike air max bw

Back To Top