skip to Main Content
Arbtriro

“Volem que la gent no es faci mal i pugui encarar la temporada en plenitud de condicions”. Si féssim un concurs per descobrir a qui pertany aquesta sentència, segurament els fisioterapeutes o preparadors físics s’endurien la majoria dels vots. Però no només les persones dels clubs es preocupen pel benestar dels futbolistes. Més enllà de les entitats hi ha un altre col·lectiu protagonista en això del futbol. Un col·lectiu tan important com especial i menyspreat diumenge rere diumenge. Vesteixen diferent, reben més crítiques que un davanter fallant un u contra u amb el porter i s’exposen també a una preparació intensa per afrontar el curs.

Arriba la final del Torneig d’Històrics i parlem amb Arnau Llopart Carbó. L’àrbitre principal del partit decisiu acaba d’arribar al seu vestidor i, just després de descarregar el material, té uns minuts per nosaltres i sortir del silenci mediàtic que sovint envolta aquesta espècie de jutges: “Som diferents i no se’ns entén gaire, però al final la relació amb tothom sempre és bastant bona”. Sorprèn escoltar com un col·legiat ens parla del bon rotllo, en general, amb la gent del #futbolcat.

El vint-i-tresè actor del partit (sense obviar els dos assistents que corren la banda) només destaca quan ha fet les coses malament, o quan l’afició o una de les banquetes així ho considera. És llavors quan el seu nom apareix als mitjans, acompanyat d’adjectius negatius (i fins i tot despectius, quan es fa gala del mal gust) i hom percep un punt de vista molt concret. Aquesta pressió constant fa que molts col·legiats no estiguin pendents d’allò que la premsa diu respecte les seves actuacions: “Depèn de cada persona, però en el meu cas intento abstraure’m i valorar jo mateix la meva actuació. De tota manera, hi ha companys que sí que segueixen més els resums i comentaris”. Independentment de les manies de cadascú vers la feina feta, en Llopart Carbó ens assegura que els àrbitres també s’equivoquen i s’esforcen per millorar: “Intentem passar la temporada de la millor manera possible fent les coses bé, i si en algun moment ens equivoquem ho acceptem i seguim endavant”.

Un bon escenari per començar a fer bé les coses és el Torneig d’Històrics, “la primera cita important de la pretemporada, que marca l’inici de la competició oficial”. Les aficions són exigents amb els seus equips i els àrbitres també han d’arribar a aquest punt de l’estiu a un nivell acceptable. És per això que quinze dies abans de la pretemporada inicien la seva preparació, la qual esdevé una etapa molt important per fer front a les necessitats d’una competició oficiosa com aquesta. “Els equips lluiten per guanyar i nosaltres ho volem fer bé. Els jugadors volen demostrar la seva vàlua i això, de vegades, provoca entrades fortes o situacions tenses que hem de saber gestionar”, explica per fer-nos comprendre el seu criteri.

Aquest llindar de perfeccionisme tan alt requereix d’una gran concentració i estabilitat mental, i això comporta molta feina amagada rere un vestit tradicionalment negre. Bé, cal preparació i tenir l’actitud. El tarannà de l’Arnau és tranquil i serè. Un caràcter que l’ajuda a fer front a situacions com una petita xiulada en el moment de rebre una distinció.

  michael kors el corte ingles joyas pandora

Back To Top