skip to Main Content
Novia

Si deixéssim anar aquell tòpic que resa que el futbol és passió, probablement pocs dels que ens llegiu estaríeu en desacord. El cert és que al llarg d’un partit, especialment si no tenim cap responsabilitat informativa o institucional, l’instint humà ens fa tenir reaccions insospitades que acaben per sorprendre’ns quan hi pensem. No sé si mai heu fet l’exercici d’analitzar, després d’un partit, què hem dit o cridat, a qui li hem dit o com ho hem dit. Quants cops heu maleït el davanter centre del vostre equip per fallar un gol cantat o no arribar per centímetres a una passada aparentment senzilla? Quants cops heu cridat el nom del porc al vostre porter per anar a collir bolets en lloc de blocar un servei de cantonada sense perill aparent? Pocs direu que mai ho heu fet, però el cert és darrere aquests errors hi ha persones que amaguen una vida tant o més normal que la nostra i als quals sovint se’ls jutja de forma més cruel i exigent que a la resta quan, en el fons, ‘només’ estan fent la seva feina.

“Alguns aficionats creuen que els futbolistes són robots programats per a no fallar mai. Que no són persones i no tenen dret a equivocar-se, que no tenen problemes més enllà de la seva professió”. Qui parla ésla Lucía, parella d’un dels futbolistes d’aquesta segona jornada del Torneig d’Històrics 2015. “Un futbolista respira futbol dins el camp però també fora i és inevitable que el seu estat d’ànim, per bé o per malament, també s’estengui a la vida diària”. Sovint tenim la sensació, idealitzada, que tot allò que envolta els futbolistes de cert nivell està rodejat de certa superficialitat i d’un ‘viure el moment’ que en ocasions es tradueix en aquella dita del mariner i l’amant a cada port, però el cert és que hi ha un bon grapat d’exemples que tirarien aquest tòpic per terra.

Almenys així ho creula Lucía, per qui ser parella d’un futbolista implica, automàticament, un seguit de sacrificis (en el bon sentit de la paraula): “les nòvies dels futbolistes sabem que és complicat establir-se en un lloc ja que l’any següent podem acabar en un altre indret ben lluny de l’actual. En el nostre cas hem tingut la sort d’enllaçar un segon any a Barcelona, que és una ciutat que ens encanta, i això sempre és un plus afegit per a un futbolista a l’hora de triar la seva propera destinació”. Amb tot, la nostra protagonista reconeix que viure el dia a dia d’un futbolista, especialment a la pretemporada, és dur per tota la implicació que suposa, per com afecta a la vida diària, però que alhora és un procés bonic i enriquidor.

Que la ciutat sigui atractiva sempre suma, però també que a la parella d’un jugador li agradi el futbol: “crec que si no ets aficionada al futbol difícilment t’hi convertiràs per molt que la teva parella hi jugui”. En aquest cas, però, el Pablo Morgado té la sort que ala Lucíali agradi el futbol: “li dono suport en les seves decisions i al final sap que quan acaba un entrenament o un partit pot comptar amb mi per parlar de qualsevol tema sobre la seva feina”. De fet, la passió dela Lucíapel futbol la porta a veure els partits, si cal, en solitari: “és veritat que en alguns camps veus les parelles dels jugadors seguint el partit en grup però el cert és que a mi també m’agrada tenir el meu espai i viure el partit, patir i cridar si cal, al meu aire”.

I és que al final, per molt que resulti evident, els futbolistes no deixen de ser persones com vosaltres o com servidor, amb la diferència de tenir una habilitat major per a la pràctica d’un esport com el futbol. Una persona que, com la resta, té dies millors i dies pitjors i que agraeix, molt més del que ens pensem, un crit d’ànim per, després d’una errada, aixecar el cap, cloure els punys i encarar el següent obstacle amb optimisme. Perquè al final, en aquest futbol on gairebé tots ens coneixem, la confiança en el company és clau per remar junts a la recerca d’un objectiu comú: l’èxit de l’equip. michael kors outlet pulsera pandora

Back To Top