skip to Main Content
G1 Portada

Durant tota la setmana del Torneig d’Històrics, cada dia podreu trobar un protagonista que s’ha acostat al Municipal del Guinardó per veure el torneig. Article de Cristian Garcia.

“Saps que el Santa ha programat els partits dissabte tarda? I aleshores és clar, a mi tampoc em convé perquè jugaran el Santa, el Pubilla, el Can Buxeres, l’Hospitalense a les quatre… tots en aquesta franja”. Són preocupacions poc habituals en un percentatge elevadíssims d’éssers humans però que en aquest petit i especial univers nostre del futbol català, #futbolcat, no és tan complicat de veure. A Anglaterra anomenen groundhopper a aquell aficionat futbolero que dedica bona part del seu temps a viatjar per veure tants partits o camps de futbol com sigui possible, en paral·lel a la capacitat de convertir allò que envolta un partit de futbol, i que va més enllà del capítol merament esportiu, en tot un estil de vida. Catalunya sembla allunyada d’aquesta moda, potser perquè tampoc s’ha estilat massa això de viatjar en massa amb l’equip per bé que el groundhopperisme no hi entén massa, de colors, i sí de passió per l’esport rei.

“Per a mi el Torneig dels Històrics és desitjar que arribi la primera setmana d’agost per veure futbol de proximitat”. La frase és tota una declaració d’intencions del Ferran Monsalve, un aficionat ben habitual dels camps de Territorial que gaudeix de valent amb el futbol català més modest. “Sé que quan vinc aquí no veuré els equips tal com rendiran a la sisena jornada, però més enllà dels equips m’agrada veure tot allò que envolta els equips: nous equipaments, nous fitxatges, gent de futbol, coneguts…”, i en aquest sentit el Torneig d’Històrics és l’excusa perfecta per reunir en un sol espai i en qüestió d’una setmana una dotzena d’equips i una desfilada gairebé infinita de gent vinculada amb el futbol ‘de veritat’: “per quinze euros puc venir tota la setmana i afartar-me de futbol; em compensa per molt que després pugui fallar algun dia, però m’agrada l’ambient de proximitat, gairebé familiar”. I és que el Ferran, també simpatitzant de l’Espanyol, no dubtaria a triar un partit de Quarta Catalana amb l’ascens en joc (o un de #3Cat amb la permanència en joc) abans que veure qualsevol partit de Primera per la tele: “tot és molt més proper i sincer, pots parlar amb els protagonistes i això et fa sentir molt més protagonista”.

L’Històrics és només una punta de llança per al Ferran, també aficionat al futbol britànic (algun viatge que altre ha caigut a Londres per veure partits de la Championshipo fins i tot a Dublin per veure futbol irlandès), qui al llarg de l’any dibuixa caps de setmana d’autèntica delícia per als gourmets del futbol més underground, tot saltant de camp en camp. I als mesos de maig i juny, l’èxtasi, l’apoteosi: “les promocions són el punt àlgid de la temporada, partits on tot el barri o tot el poble es reuneix al camp i crea un ambient únic que fa créixer uns jugadors que acaben competint al 200%”. D’alguna manera, cada cap de setmana es converteix en una mena de pay per view sobre el terreny en què l’espectador és protagonista a l’hora de triar quin partit veure.

Peralada, Can Pi, Gornal, Ascó, Piferrer… noms i més noms d’equips, plans de pretemporada, camps marcats amb una X gegant per ser visitats al més aviat possible. Però tot i l’intercanvi d’impressions, de passions, el Ferran continua capficat: “a mi el que em preocupa és que equips que m’agradaria veure de local s’ajuntaran tots dissabte tarda; espero que almenys no coincideixin tots la mateixa jornada”. Preocupacions compartides, vaja. pandora pendientes airmaxstienda

Back To Top