skip to Main Content
Leeok

Per Cristian Garcia

No sé si alguns dels lectors d’aquest racó sou espectadors habituals de “Cites”, una sèrie de TV3 que va tenir prou èxit en la seva primera temporada i que en el segon torn ha tingut menys seguiment, almenys quant a número de teleespectadors. Al primer capítol de la primera temporada, una de les dues històries recull la cita entre la Blanca i el Martín, que s’havien conegut per mitjà d’una aplicació de mòbil per “conèixer” gent. La Blanca, prudent, no les té totes i estableix amb una de les seves amigues una estratègia per fugir de la cita si les coses no van bé, si veu que no li interessa el que veu. Quan la Blanca i el Martín es troben, ella s’adona que ell no és com s’esperava i de seguida li entren dubtes, segura que qualsevol altre pla és més interessant que continuar amb el Martín. Sense pensar-s’ho, marxa al bany i demana a la seva amiga que la truqui minuts després per fer veure que ha de marxar de forma urgent, tot plantant la cita per la qual, se suposa, havia mostrat tant d’interès en primer instància.

Després d’aquest apunt televisiu, que sempre pot tenir la seva adaptació a la nostra vida diària, és moment de tocar el que ha donat de sí la segona jornada d’un Torneig d’Històrics que no ha volgut fallar a la ineludible cita dels grups igualats i de pocs gols. Si dilluns havíem vist 7 gols, ahir dimarts en vam veure dos. I gràcies. Poques ocasions i molta tensió, especialment en un segon mini partit, el que enfrontava la Montañesa amb el Gavà, que va semblar l’excusa perfecta per saldar comptes pendents del passat. És, de fet, poc habitual veure 45 minuts de pretemporada amb cinc targetes grogues i una expulsió per doble amonestació abans del minut 26, però tampoc no és massa comú veure equips que no surtin a competir un partit per molt que no sigui oficial i la realitat sempre t’acaba traient la raó.

Total, que els detalls ens han acabat donant la vida en una jornada de poc lluïment. Una de les sensacions ha estat el concurs de David Lee, futbolista del Júpiter que tot just duia un parell de dies treballant a les ordres de Juanjo García. Futbolista de planta imponent i de trajectòria desconeguda, Lee ha volgut fer-se amo i senyor del mig del camp en tots dos partits, aliè a l’expectació que ha despertat el seu pentinat, força habitual en molts jugadors negres (quina enveja això de poder triar tall de cabell!) però amb un toc distintiu: unes ràfegues de vermell que convertien la seva melena en una mena d’homenatge als colors del club del qual en vestia la samarreta, el Club Esportiu Júpiter. Atracció cromàtica que completaven els pantalons roses d’Andrés Díez, porter del Júpiter, i la samarreta de la Monta, fúcsia/rosa.

Per acabar-ho d’adobar, el Gavà s’ha presentat amb la segona equipació, d’un groc llampant, d’aquells d’armilla d’agent de la policia andorrana en un dia plujós en una cruïlla d’Ordino (que tampoc n’hi ha masses). Els de Pons només han marcat un gol més que l’agent de policia andorrà, ja que Niko Kata trencava amb 112 minuts de sequera golejadora tot i l’absència de celebració de la diana. El Júpiter, però, acabaria empatant el partit i conduïa la recerca del segon semifinalista que, en el cas del Gavà, no s’assemblaria gens a la que fa mes i mig li va donar l’ascens a Segona B contra el Castellón. L’encert grisgrana des dels onze metres, finalment, dignificava la condició de semifinalista d’un dels tornejos d’estiu amb més solera del país. air max 97 pulseras pandora baratas

Back To Top