skip to Main Content
SF 2

 No sé si entre els afortunats aficionats que han tingut a bé deixar-se caure pel Guinardó al llarg d’aquesta setmana deu haver-hi algun eurofan, denominació amb la qual es coneixen els aficionats al Festival d’Eurovisió, aquell certamen que en clau espanyola, sigui quina sigui la cançó que s’enviï mai s’aconsegueix quedar en una classificació digna. Tòpics, com aquell que al futbol l’equip gran o favorit sempre guanya o que un partit de Segona B, Tercera o Territorial no té qualitat. No en feu cas. Tornant al fil inicial, d’entre les múltiples cançons que han sonat pel fil musical del Guinardó potser haureu detectat un nombre alt (per a alguns, excessiu) de temes relacionats amb Eurovisió, temes entre els quals no s’hi trobava “Dancing In The Rain”, cançó interpretada l’any passat a Dinamarca. El resultat no va ser l’esperat (o més ben dit, el desitjat) però l’experiència i la satisfacció personal van compensar la tristor pel marcador final.

La Ruth Lorenzod’aquest #Històrics15 pot haver estat el Sants de Tito Lossio. Modestos, conscients que sobre el paper el seu recorregut al torneig potser no hauria passat ni de la fase de grups. A manca de conèixer el guanyador (novell) d’aquest Torneig d’Històrics, difícilment ningú pugui arrabassar als verd-i-blancs la condició d’equip revelació: eliminats de la competició sense perdre i després que ells, equip de Primera Catalana, s’hagin enfrontat a dos Terceres i a un Segona B. El Sants s’ha mullat i de quina manera: amb implicació i també quant a la meteorología, aguantant la pluja que ha anat caient sobre el Guinardó durant tota la tarda de dissabte. D’altres, com l’Hospi, han acabat molls d’aigua, de suor i potser de por, de por a caure derrotats a mans d’un equip dues categories inferior. No ho veia gens clar Martí Cifuentes, acompanyat durant bona part del partit per un paraigua (obert) a joc amb la seva camisa de quadrets, una mica a estil i semblança d’aquelles estovalles que cobreixen les taules d’aquells restaurants-masia on d’octubre a abril s’organitzen calçotades. Quadrat, i no pas rodó, havia estat el partit d’un Hospi que salvava els mobles al descompte quan el Sants ja tocava la final amb la punteta dels dits.

Potser amb el pas dels dies, o d’alguna que altra setmana, jugadors, tècnics i aficionats del Sants valoraran la feina feta contra transatlàntics futbolístics, des de la modèstia i el tocar a peus a terra. Els cops esportius sempre fan mal, però quan la feina es fa des del criteri i la coherència el futur acaba retornant allò que has cultivat durant temps. Potser com ha fet, a diferent escala, un Granollers que amb canvi d’entrenador i tot encara viu de la inèrcia de l’ascens a Tercera. Els vallesans seran l’altre finalista després de carregar-se el Júpiter de Kuku, una de les sensacions del torneig i que, precisament, no s’ha amagat en cap moment. Almenys per a l’àrbitre d’avui, Molina Fernández, un veterà de guerra que li ha agafat la matrícula al davanter grisgrana, que ha acabat martiritzat pel criteri del col·legiat quant a les faltes comeses i rebudes. Com el Sants-Hospi, el Júpiter-Granollers també ha estat un partit intens i competit, en aquest cas resolt per David Bauli amb l’únic gol d’un matx que ens deixava dramatisme final, amb l’estètica de la desesperació per l’ocasió fallada (per Josu) amb el detall de la pluja caient sobre les mans que cobrien el rostre del futbolista del Júpiter. De pel·lícula. O de massatge xinès, de final feliç, si ens ho mirem des dela Porxada.

Tot plegat ha dibuixat una tarda de passió i de sentiment, de patiment sota la pluja i de fidelitat. Potser més en família que en d’altres dies, l’Històrics ha tornat a refermar el sentiment de pertinença, modest quant a quantitat, de l’afició dels clubs del nostre futbol, del #futbolcat. No ens cal explicar com n’és d’incòmode, per a jugadors, tècnics, fotògrafs, periodistes, socis, simpatitzants, aficionats o gent que aprofita la rampa d’accés al camp per veure els partits, la pluja durant un partit de futbol. I la tolerem perquè al final som on volem, perquè a vegades el patiment també és felicitat de la mateixa manera que l’èxit no sempre va lligat a la satisfacció i realització personals. Coses de la vida i dels éssers humans. pandora joyas michael kors bolsos rebajas

Back To Top