skip to Main Content
Fotosantscontra

Si he de ser sincer (que trobo que sempre és d’agrair), de cara a aquest tercer dia de competició tenia ideat lligar el meu trajecte en transport públic per arribar al Guinardó amb el coneixement del Torneig d’Històrics per part de la gent. He optat per fer un ‘combo’ entre l’L14, un bus que comunica l’Hospitalet amb la zona de Maria Cristina de Barcelona, i fer el transbord cap a l’H6, un bus de creació relativament recent que creua Barcelona de punta a punta, de Zona Universitària a Fabra i Puig resseguint el que vindria a ser Ronda del Mig, Travessera de Dalt o Ronda del Guinardó. Em plantejava, en primer lloc, quanta de la gent que viu a l’anomenada Upper Diagonal devia saber de l’existència d’un torneig de futbol d’estiu que enguany celebrava la seva edició número 30; acte seguit, però, vaig caure que abans calia fer-se una altra pregunta: quanta de la gent que viu en aquella zona utilitza l’H6 o, directament, el transport públic. I aleshores va aparèixer ell: vestit d’estiu, amb pantalons curts, colors clars i ulleres de sol, com mirant a l’horitzó i buscant el seient ideal. Un perfil conegut, força familiar. El d’un entrenador que va dirigir l’única final d’Històrics d’un dels participants d’aquesta edició: Jordi Vinyals. Definitivament, havia menystingut la importància de l’H6.

Com també havíem confiat massa en el cartell de favorits de certs equips (o de comparsa per als més febles). Per tercer dia consecutiu l’equip que a les travesses semblava el més modest, el que menys opcions tenia, era el que feia saltar la banca i aconseguia crèdits suficients, com si d’un videojoc de bar de carretera es tractés, per jugar una altra partida dissabte vinent. L’afortunat de poder respondre “Yes” al ‘Would you like to play again?’ era la Unió Esportiva de Sants, encarregada d’una banda de confirmar l’ànim sorpresiu d’aquesta edició de l’ #Històrics15 i, de l’altra, de fer la feina ben ràpid fins al punt de carregar-se el fantasma del doble dònut en el primer partit… al primer minut!. Jugada d’equip, fruit de la pilota aturada i barraca de Sergio Navarro per posar el Rubí per sota del marcador. Els de Julià Garcia, més verds que la samarreta del Cornellà, lluny de reaccionar van acabar sentenciats pel gol de Navas que donava tres punts als de Primera Catalana, al conjunt més hipster de la jornada vistes les barbes d’alguns dels seus integrants (espectacular la del defensa verd-i-blanc Freixi).

Coses de la moda, com típic i trendy resulta que a la pretemporada es facin proves i més proves. Tantes que el Sant Andreu s’ha quedat en Sant. O en Andreu. Márquez ha apostat per una llista amb només sis homes del Primer Equip (més 7 juvenils i 3 futbolistes a prova) i el resultat, xifres en mà, no ha sigut massa profitós vist el 2-0 que ha encaixat contra un Rubí que encara ha arribat al tercer partit amb opcions de classificació… sense haver de jugar més. Pau Gené i Sergi Estrada, amb el golàs –de moment- d’aquesta XXX edició dels Històrics, donaven el triomf als de Julià Garcia mentre s’anaven apaivagant els crits d’ànim de l’afició andreuenca, possiblement la primera (i veurem si única) que s’ha arrencat a animar el seu equip en els tres dies que fa que roda la pilota al Guinardó. Potser el més destacat de tot plegat ha estat el bigoti d’aires moderns (al Torneig n’hi ha d’altres molt més mítics) del ‘6’ quadribarrat, Oriol, que recordava el típic bigoti ros nord-americà que pots trobar-te en un bar de Cleveland, Alabama o Ohio (quants problemes a l’hora de saber què són estats i què són ciutats dels Estats Units, eh?).

Total, que el darrer partit ens deixava un derbi barceloní amb tot obert, amb un Sants que es podia permetre el luxe de perdre per la mínima i amb els de Márquez obligats a guanyar, mínim, per dos gols si volien ser a la segona semifinal de dissabte. Prou en va fer algun aficionat de mantenir la mandíbula al seu lloc sota risc de tenir-la desencaixada per un badall fruit de la poca activitat ofensiva que va tenir el darrer minipartit de la jornada. 0-0 i el món al revés. De més a menys gols i amb el petit fent-la grossa. I és que de vegades, com podeu observar a la foto, res millor que una bona posició, còmoda i segura, per transmetre les idees amb claredat. Coses dels Sants. air max mujer pagina oficial de pandora

Back To Top