skip to Main Content
1

No hi ha hagut catifa vermella per aficionats, jugadors ni directius. Faltaven els flaixos de desenes de mitjans, els curiosos amuntegats esperant l’arribada de les estrelles. Però no calia: l’Històrics és al futbol modest, al #futbolcat el que la gala dels Òscars és al món del cinema. Glamour molt a comptagotes, això sí, però en el fons ganes de reconèixer el treball d’entitats i particulars, de jugadors i de fidels aficionats al futbol més proper, al de casa, al del nostre barri o poble. Per l’estrena, tres actors gairebé antagònics però que han defensat a la perfecció un paper estudiat i treballat.

Per començar, cita entre Badalona i Manlleu, entre els homes de Piti Belmonte i els de Jordi Dot. A les banquetes, experiència sobre el terreny de joc convertida en direcció tècnica; al camp, respecte, manca de rodatge però competitivitat i orgull. No hi ha millor manera de preparar una temporada que competir per guanyar el rival. Igualtat al camp i triomf badaloní (els quilòmetres es noten) en una graderia que presentava un bon aspecte el dia de l’estrena. Aficionats, VIPS i scoutings han vist els escapulats imposar-se a la tanda de penals per 4-3, després del doble donut al final del partit. Lleugera avantatge per al Badalona, però un històric adoptava el paper de jutge actiu a l’hora de decidir el primer semifinalista.

Un històric com la UE Sants, que l’any del seu 90è aniversari era objecte d’homenatge als prolegòmens del partit contra el Manlleu. La mort a principis d’any del seu president Vicenç Bellido mereixia un reconeixement per part del Martinenc i de l’organització del Torneig d’Històrics. Mai els homenatges poden arribar tard si són tan merescuts com aquest. Al camp, i lluny de ser la comparsa que alguns preveien per la diferència de categoria, el Sants de Tito Lossio crearia força perill sobre la porteria d’Iván, que abans de començar escalfava amb Barragán sota l’atenta mirada de tres nens que acompanyaven l’exporter de la Grama. Carrillo i Donatus esdevenien els actors revelació d’un Sants que va mantenir l’esperança el temps que va trigar el Manlleu en aprofitar els regals defensius dels verd-i-blancs; Fredi rellevava Manolo Bueno com a primer golejador de l’Històrics i Sergio Ginés sentenciava el partit a plaer. 2-0 i tocava esperar.

Abans, cortesia de la casa, osonencs i barcelonins oferien al ‘respectable’ una tanda de penals del tot innecessària; 3 xuts dins i 3… no massa ben dirigits, per ser bons. Triomf estèril d’un Manlleu que tindria en l’escapulat Moha el seu botxí… sense enfrontar-s’hi directament. El Badalona aniria per feina davant del Sants; control de pilota i perill constant sobre la porteria de Blanco. Els de Piti ho tenien clar: al planning d’entrenaments de la setmana, divendres per la tarda hi apareix l’Històrics com a plat únic. I com al nou míster més val no dur-li la contrària, Moha no va voler decebre el seu cap i va sentenciar el passi amb dues dianes, la segona d’elles en una acció plena de fer amb doble rematada de cap i travesser ‘incorporat’. Els escapulats haurien pogut sentenciar un Sants trencat, però el desencert de cara a porteria va ser el millor aliat per mantenir la incògnita del primer semifinalista. Per quart any consecutiu, el Badalona supera la fase de grups.

Crònica: Cristian García pulseras pandora baratas catalogo de pandora

Back To Top