Club Organitzador:
Segueix-nos al:  

Amor per la bona derrota

Per Carles Garcia

Durant aquests dies al Twitter del Torneig us estem explicant tot el que passa durant la setmana al Guinardó. Entre d’altres coses, anunciem quina serà la primera cançó de la tarda que farà arrencar una playlist que pretén amenitzar la vetllada mentre la pilota no comença a rodar. Casualitats de la vida (o fruit de fer el tonto a Spotify) el comitè musical va topar amb un hit de 1973 que ha sonat cada dia quan al camp només hi quedaven els últims en sortir. Aquells que, quan van al cinema, esperen que s’acabin les lletres dels crèdits per aixecar-se la butaca i deixar passar el nen que t’ha tocat assegut al costat i que crida “mama, tinc pipi i aquest senyor no em deixa passar”.

La cançó en qüestió (Manoli, de Leo Dan) ha resultat ser premonitòria i ens descriu les emocions que s’han viscut al camp en la tarda de les semifinals. Almenys, pel que diu en les seves primeres línies: “Cuando tú cerca estás, cuando tú me miras, se convierte mi vida en la llama divina que a mí tu amor me da. Qué feliz me sentí el día que te vi, para mí sonreías. Hermoso será el día en que tenga tu amor”. Com l’amor que el cantant sent per la Manoli, els seguidors dels dos equips més modestos de la tarda (o que partien amb menys números a les enquestes –Júpiter i Martinenc-), ho han donat tot pel seu club. I tot i no obtenir la preuada classificació pel partit decisiu, han acabat la jornada dempeus i amb aplaudiments que s’han correspost entre graderia i gespa.

En la tarda de semifinals, Júpiter i Martinenc han mirat als ulls a la seva afició per regalar-los una dosi d’empenta i entrega que enamoraria a qualsevol seguidor que visqués el seu primer partit de futbol. Els dos barcelonins han somrigut en una calorosa tarda d’agost, amb la competència del ciclisme olímpic i del futbol dels dos gegants de la ciutat, per entregar-se a la seva gent.

La tarda de les semis ha demostrat que perdre, o caure eliminat d’una competició, no sempre és un mal símptoma. Els dos equips que avui han tancat la seva participació a l’Històrics ho han fet anunciant a tothom que surten a per totes fins i tot en un campionat de pretemporada. I, alhora, han donat a l’Històrics una mica més (si és possible) d’importància dins el panorama estiuenc del futbol català.

Al Guinardó, Vilafranca i Badalona es trobaran en una final de luxe, que probablement enfronti els dos equips que han desplegat un futbol més alegre i amb més cohesió grupal. Però abans de la traca final, és de jutjat destacar la victòria del futbol amb el paper del tercer i quart millor equip de l’estiu. Perquè al futbol no t’enamores de debò quan guanyes, sinó quan el teu equip s’hi deixa la pell, encara que no tingui els millors noms del PC Fútbol al seu vestidor. Si jo fos un turista estonià que avui ha passat pel Guinardó a veure què és això de l’Històrics, ja estaria buscant les samarretes dels dos eliminats per endur-me-les cap a Tallin de record. Com si fos la foto d’aquell amor d’estiu que et va deixar mig tonto a la platja el dia que us vau saltar la sessió de Karaoke-Night del càmping.

No se permiten realizar comentarios.

Torneig d’Històrics

El Torneig d'Històrics del Futbol Català, organitzat pel FC Martinenc, és desde fa 27 edicions el primer punt de trobada del futbol més modest de casa nostra.

www.torneighistorics.cat

Municipal Guinardó

Contacte

info@torneighistorics.cat
premsa@torneighistorics.cat
934 364 746
C/ Telègraf 31 - 08041 Barcelona